El monestir de Santa Maria de l'Estany
Declarat Bé Cultural d'Interès Nacional, va ser fundat l'any 1080. És una de les joies del romànic català i una de les principals abadies canonicals del país on hi residí una comunitat de canonges agustinians. Ell claustre, ubicat a la part meridional del monestir, és l'element més interessant. En destaquen les columnes dobles i els 72 capitells amb iconografies de temàtica vegetal, heràldica i d'escenes bíbliques i profanes. Adossats a les parets, hi ha uns sarcòfags amb les despulles d'abats i nobles. L’ala nord del claustre, iniciada a mitjan segle XII, és la més primitiva. En els capitells es representa tota la vida de Crist, del naixement al calvari, i també altres temes al·legòrics a la redempció de la humanitat. Cal remarcar els capitells de la fugida a Egipte, del Sant Sopar i de l’entrada de Jesús a Jerusalem. En l’ala oest del claustre, sobretot a la part interior, els capitells estan decorats amb temes de bestiari, flora, geomètrics i heràldics. L’ala sud del claustre és la més moderna; fou acabada a finals del s. XIII o principis del XIV. Els seus capitells presenten motius decoratius semblants als de la galeria oest. L’ala est és iconogràficament molt rica: si bé hi trobem escenes religioses, tals com l’anunciació a Maria, també hi ha les internacionalment conegudes escenes profanes, tals com una noia pentinant-se, uns pagesos batent una garba, o un bou tocant un instrument musical. A banda dels capitells, en el claustre podem veure també el sarcòfag de la família Peguera (1335), i els dels abats Jaume de Rocabruna, Berenguer Desvall i Berenguer de Riudeperes (segle XIV). Encara que restaurada, cal destacar també la seva església romànica amb planta de creu llatina, formada per una nau àmplia i llarga creuada per un transepte i acabada amb tres absis. Cal destacar-ne l'escultura d'alabastre del segle XIV, una obra gòtica notable esculpida en un sol bloc d'alabastre.
Horaris i tarifes: consulteu al web www.monestirestany.cat
Telèfon: 938 303 040
La Mina
HISTÒRIA
Fins ara, s'havia pensat que l'antic estany que dóna nom al municipi, va ser dessecat al segle XVI per ordre de l'abat Carles de Cardona mitjançant la construcció de la mina o gran claveguera que encara avui es conserva. Però el 2010, en motiu de la restauració de la Mina, l'arquitecte Jordi Morros i l’historiador Carles Puigferrat van realitzar uns acurats estudis històrics que afegien dades molt importants sobre el procés de dessecació de l'estany i la construcció d'aquesta important obra d'enginyeria.
Efectivament, l'estany era un dipòsit natural d'aigua i beneficiava la caça i l'agricultura al seu entorn, però era també un focus de mosquits i d'infecció de febres quartanes o paludisme, que segons moltes referències històriques era el mal endèmic de l'Estany. Aquest motiu i també l'interès d'aconseguir terres de conreu havia estat una constant dels propietaris de la zona per aconseguir dessecar l'estany.
Des de l'edat mitjana hi ha documents que testimonien l'existència d'un sistema de recs, rases o canals a l'aire lliure. Però no és suficient per a dessecar la gran superfície. L'any 1554 l'abat de Cardona va promoure una intervenció d'enfortiment dels dos recs principals que consistia en enfondir-los i eixamplar-los. Aquesta obra fou dirigida pel mestre d'obres Joan de Borda. Però tampoc va aconseguir la dessecació total de l'estany.
En canvi, la construcció iniciada l'any 1734 i finalitzada el 1737 sí que va ser un èxit. En aquells moments -i des de finals del segle XVI- el Monestir de l'Estany i el seu terme pertanyia a un nou senyor: les Cinc Dignitats Reials, cinc canonges de les seus de Barcelona, Vic i Girona que actuaven com a cosenyors o cobarons. Ells són els promotors de l'obra i els mestres d'obres Marià Terricabres i Josep Morató.
UBICACIÓ
La mina de l'Estany es troba en la proximitat del monestir i del nucli urbà, a l'extrem nord-est del prat, i consisteix en una canalització soterrada construïda amb pendent, per tal de facilitar el desguàs per gravetat de l'aigua acumulable als terrenys adjacents, en el seu extrem superior, i evitar-ne l'estanyament.
La galeria de la mina forma part d'un sistema més extens de drenatge de les aigües del prat de l'Estany consistent en una xarxa de sèquies o canals artificials excavats en el terreny que conflueixen en les boques d'entrada de la mina. Aquesta xarxa de drenatge és formada encara actualment per dos recs principals (el rec de les nogueres i el rec del mig) i diversos ramals de menor entitat que aboquen les aigües recollides als recs principals.
La boca superior, situada en l'extrem sud-oest, recull les aigües conduïdes pel rec del Mig, mentre que la boca central recull les aigües del rec de les Nogueres. Recentment, amb la construcció de l'escola del municipi, el rec de les Nogueres s'ha desviat en el seu darrer tram, confluint directament a la boca superior de la mina. La boca de sortida, en el seu extrem inferior, aboca les aigües a la riera de l'Estany o torrent de la font d'en Sala, per sota d'un pont medieval, conegut amb el nom del Pontarró.
CARACTERÍSTIQUES
El traçat de la galeria de la mina configura un recorregut d'uns 425 m de longitud i és fet de pedra seca (sense morter). El tram principal inferior de la mina, d'uns 390 m de longitud, és cobert amb volta de mig punt, constituïda per roques col·locades en sec a plec de llibre, formant les successives filades adjacents que componen la volta. L'amplada màxima interior és de 1m 20 cm i l'alçada màxima interior de 2m 15 cm. Els 35 metres restants és arquitravat, cobert amb lloses planes de pedra de gran format, recolzades en sec damunt dels murs laterals. En aquest tram l'amplada de la galeria es redueix notablement fins a assolir en alguns punts 60 cm, o fins i tot menys.
Es poden observar també set pous de ventilació de planta quadrada.
Actualment, la neteja dels recs per part dels pagesos que conreen les terres inundades en altre temps per l’antic estany, contribueix què la mina de desguàs continuï fent la seva funció.
(Font d'informació: Carles Puigferrat i Jordi Morros)
Visites a la Mina de l'Estany:
La Mina de l'Estany es pot visitar els divendres a les 11h del matí, i els dissabtes i diumenges a les 12h del migdia. Cal reserva prèvia i l'aforament és limitat.
Preus: Adults (majors de 12 anys) 5€ / Jubilats i estudiants 3€
Més informació i reserves: 93 830 30 00 o a estany.dinamitza@estany.cat
De dilluns a diumenge, de 10h a 14h també es pot visitar de manera gratuïta l'exposició del centre de visitants, ubicada a la Casa de Cultura (plaça Monestir, 4)
Altres punts d'interès
Puig de la Caritat
Aquest cim, situat a un quilòmetre al nord est de les afores de la població de l'Estany és un dels punts més emblemàtics i estimats per la població. És una muntanya de les més altes de l’entorn. La seva situació orogràfica permet veure paisatges propers i llunyans, que embadaleixen a qui en un dia clar faci parada en aquest mirador privilegiat.
Des del seu cim de 1.020 metres es pot veure una gran part del Pirineu amb les crestes més imponents dels seus cims; des del Canigó fins al Port del Comte, sobresortint el Costabona, Bastiments, el Puigmal, la Tossa d’Alp. També el Moixernó, el Cadí i la Serra d’en Cigar. Tot elLluçanès es veu escampat com un pessebre. Les Guillaries mostren les seves serres i penya-segats com Cabrera i el Far i com la frondositat de la boscúria s’enllaça amb el Montseny que està fermament assentat per la part dellevant i com el Matagalls vetlla la plana. Molt a prop, el Puig Rodó, la muntanya de Gallifa, el castell de Granera,Sant Llorenç del Munt amb la rodona Mola són el preludi de la majestuositat del Montserrat que darrera seu i amb els tons més variats segons la llum del sol es veu com un gran floró de pedres precioses. A ponent s’endevina els altiplans de la Segarra i enllà d’enllà la serra del Montsec. Als peus, les valls properes de la Gavarra i del Llobregat amb Manresa, la capital del Bages.
L'origen del nom es troba en l'antiga tradició d'anar-hi en processó a beneïr el terme cada 3 de maig, en record dels fets que van tenir lloc el segle XV durant una plaga de llagostes i que s'explica en el següent fragment extret de l'article 'Montfred i el Puig de la Caritat de l'Estany', publicat per J.L. Rodríguez al número de Febrer-Març de 1998 de la revista La Tosca:
“Entrats en el mes de juny de 1481, la llagosta comensá d’arrasar els camps de les masies d’aqueixes encontrades. Lagent espantada buscava com podria escapar-se de tan feréstega plaga, que cada dia més i més s’estenia. Per fi resolguere-m invocar la protecció de la Verge Santíssima de l’Estany, anant amb devota professó tots els parroquiansde [Sant Feliu de] Terrassola, en el serrat més alt del costat del poble per la banda d’Oló [el Puig de la Caritat] on hi acudí el molt piadós abat de l’Estany, Gabriel Rovira [abat entre 1481 i 1494], qui beneí el terme, fent-li costat, els canonges Pere Joan Roca i Antoni Muntanyola, estant acompanyats de tot el poble. Acabada la benedicció, es repartí un mós de pa a tots els assistents, pagat pe’ls pagesos de Rocafort, Rocabruna i Montcabré de Terrasola; Sentes, Postius i Senties de l’Estany i Crispiera de Ferrerons, amb un glop de vi, donat péls bons amos de Sant Martí, Bojóns, Vilanova, Rodoreda i Ravis, i en acabat, anare-m tots cap á la Iglesia de l’Estany on se digué un ofici amb molta solemnitat, marchant tot seguit cap á Terrasola i acompanyant-nos l’abat fins defora el monestir, vestit amb capa i Mitra... L’anyada encara fou bastant bona i per això es prometé fér la benedicció tots els anya per la diada que semblés bé al honorable abat...”
Més informació de llocs d'interès del Moianès:
https://moianesturisme.cat/
